L'horticultura com a tractament complementari en pacients hemiplègics

VOLS SABER COM MILLOREN ELS PACIENTS AMB HEMIPLÈGIA GRÀCIES ALS HORTS?

Un estudi dut a terme en col·laboració amb una Universitat nord-americana i una Universitat Coreana, demostra una millora tant física com psicològica en pacients amb hemiplegia, després de rebre diferents sessions d’horticultura terapèutica.

Aquest estudi es va dur a terme amb 40 persones que havien patit un accident cerebrovascular (26 homes i 14 dones) d’entre 40 i 95 anys. Es van fer dos grups, un control i un experimental. En el grup control es van fer tasques de teràpia ocupacional però no van rebre sessions terapèutiques d’horticultura, mentre que els pacients del grup experimental es van fer vàries sessions d’horticultura.

Un cop finalitzades les sessions, es van passar tests per mesurar els nivells dels efectes psicològics i es va observar que la gran part de pacients havien millorat significativament després de les sessions d’horticultura terapèutica. Es va observar una disminució dels estats depressius, un efecte positiu en les relacions socials, un augment en l’autoestima i autoconfiança, i un creixement dels pensaments positius.

Per resumir, és molt important tenir en compte les teràpies complementàries. Tal com s’ha demostrat en diferents estudis, l’horticultura terapèutica  pot arribar a ser molt beneficiosa en diferents tipus de patologies. Els efectes que produeixen el creixement de les plantes desperten la motivació dels usuaris, els ajuda en la seva autoconfiança, a ser conscients de les seves responsabilitats, a millorar psicològicament i emocionalment. 

Per obtenir més informació sobre aquest estudi, ho podràs trobar en el següent enllaç. 

Young, M., Soon, G., Mattson, N. & Soon, W. (2010). Effects of Horticultural Ocupational Therapy on the Physical and Psychological Rehabilitations of Patients with Hemiplegia after Stroke. Korean Journal Hort. Sci. Technol. 28(5):884-890. 

Què aporta l'horticultura terapèutica i social?

IMATGE MODIFICADA I ADAPTADA, de "Children & Nature"

Ens agrada cuidar (-vos).

Els professionals són l’element més valuós del sistema de serveis socials, sanitaris i educatius, perquè ells mateixos són la principal eina que usen a la seva feina. És sabut que s’enfronten a històries de superació però també de frustració i patiment dia a dia, les quals provoquen estrès i malestar professional. A més, és molt comú que no prenguin consciència de la necessitat de tenir cura cap a ells mateixos.

Carmina Puig Cruells (2015) en el seu article "DIEZ PROPUESTAS PARA CUIDARSE Y CUIDAR EN LAS PROFESIONES SOCIALES. HACIA LA CONSTRUCCIÓN DE UNA CULTURA DEL CUIDADO EN LOS PROFESIONALES" fuig de l’enfoc fisiològic i contribueix al benestar dels treballadors de l'ambit social, ho fa amb una perspectiva sorgida de la supervisió, pretén oferir propostes concretes per afavorir la salut mental dels professionals, per ajudar a prendre consciència de l'esgotament emocional i treballar-hi activament.

Les propostes es fonamenten en tres drets dels professionals que han de mantenir-se en equilibri per tal de sentir benestar professional que permeti dur a terme accions socials adequades: cuidar, cuidar-se, i que et cuidin.

Des de Punt Eco ho sabem, i per això en les nostres sessions d'horticultura social i terapèutica donem importància als cuidadors/es, a més d'atendre als usuaris.  Creiem que ells també gaudeixen de la teràpia mentre acompanyen als usuaris, és una forma d'autocura, sortint de la rutina estressant i posant-se en contacte amb l'entorn natural, que és relaxant. A més, fem formacions als professionals per a que puguin tenir estratègies per dur a terme sessions d'horteràpia ells mateixos. 

Thrive, l'èxit de l'Horticultura Social i Terapèutica

Thrive és una organització sense ànim de lucre del Regne Unit amb gairebé quaranta anys d'experiència, és la principal organització benèfica del país que utilitza l'Horticultura i la jardineria per ajudar a aquells que tenen diferents discapacitats o malalties.

Aquesta empresa no només porta dècades ajudant a persones en risc d'aïllament social, sinó que ofereix formació a individus i grups per a que ells també puguin ajudar a altres.

El següent diagrama mostra molts dels beneficis de l'Horticultura Social i Terapèutica (HST) amb la salut general i el benestar segons aquest centre.

                                  Extret de: www.thrive.org.uk 

A Thrive estimen el que fan, creuen en els beneficis que L'Horticultura Social i Terapèutica (HST) aporta a diferents co·lectius de persones, i a més estan convençuts de que cada cop és més difícil negar aquesta evidència des de la ciència... Serà aquesta la clau de l'èxit?

Superagers, joves de 65 anys

Un estudi de la Universitat de Northeastern demostra que l'horticultura mitiga els efectes negatius de l'edat

Les persones amb 65 o més anys, pateixen dificultats mentals a causa de la vellesa, tendeixen a oblidar-se coses i tenen un decreixement atencional. Tot i així hi ha certes persones, que tot i els llargs anys de vida continuen tenint una gran memòria i vitalitat. Es tracta dels “superagers".

El nou terme “superager” (definit pel neuròleg Marsel Mesulam) fa referència a totes aquelles persones que tenen 65 o més anys, i tot i així continuen amb la vitalitat psicològica i cognitiva d’un jove de 25.

Un estudi dut a terme per una Psicòloga de la Universitat de Northeastern a Boston, demostra com l'exercici físic, una bona alimentació i un bon nivell de benestar pot ajudar a poder arribar a ser un “superager”.

Es van fer ressonàncies magnètiques per escanejar i comparar els cervells de 17 “superagers” amb els de 17 persones d’edat similar regulars. Es van observar diferències significatives en regions cognitives al còrtex prefrontal i regions emocionals al còrtex cinglar anterior, les quals es veien més deteriorades en els cervells de les persones grans regulars.

Una de les diferències entre els “superagers” i la gent gran regular, és la quantitat i la qualitat de les activitats que es fan. Molts científics han observat com aquestes regions del cervell s’estimulen quan la persona du a terme tasques mentals i físiques moderades amb regularitat. L’horticultura terapèutica n’és un bon exemple.

Fer horts permet treballar la ment, tant en l'àmbit memorístic, com estratègic, fent servir el raonament necessari per dur a terme els horts. L’exercici físic que es requereix es pot modular segons les necessitats i les possibilitats dels usuaris, això facilita l’accés a la gent més gran. Ajuda a treballar el cervell i a millorar la qualitat de vida.


Per poder obtenir més informació accediu als següents enllaços: estudi "superages" / publicació de referència.

Feldman Barrett, L. (2016). The New York Times: How to become a 'Superager'. Recuperat de: https://www.nytimes.com/2016/12/31/opinion/sunday/how-to-become-a-superager.html?_r=1

L'hort redueix la depressió en pacients amb esquizofrènia

Un estudi d'una universitat argentina confirma els beneficis de fer hort per persones amb esquizofrènia

L'esquizofrènia és una malaltia incapacitant que altera el projecte de vida tant de qui ho pateix, com els seus familiars, cuidadors i nucli socials del pacient. l'esquizofrènia demostra una evidència clínica de depressió, entre molts altres símptomes. 

Un estudi dut a terme a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) i a la Universitat de Magdalena (Colombia) demostra que hi ha millora i disminueixen les puntuacions de depressió en persones amb esquizofrènia paranoide, després d'aplicar l'horticultura terapèutica. 

L'estudi es va fer amb deu homes amb diagnòstic previ d'esquizofrènia, que van estar sotmesos a sessions d'horticultura terapèutica dos cops per setmana durant dos mesos. Durant les sessions, de 60 minuts de durada, l'equip de l'estudi, dirigit per un metge psiquiàtric, demanava als participants que fessin un descans entre mig per tal de reflexionar i retroalimentar l'activitat. D'aquesta forma s'aconseguia reforçar l'entrenament dels processos psicològics bàsics. 

Els resultats obtinguts van demostrar que la depressió disminueix amb la utilització de la horticultura terapèutica com a activitat complementària de la teràpia tradicional utilitzada en aquests pacients.


Per més informació sobre l'estudi visita el següent enllaç a la publicació. 


Suescun, J., Hernandez, C., Ramirez, Y. & Campo, M. (2014). Variación en los puntajes de depresión en pacientes con diagnóstico de esquizofrenia paranoide luego de intervención con horticultura. Cultura, Educación y Sociedad, 5(1), 45-53.

Com abordar la discapacitat física a través de l'hortoteràpia?

Tot i el gran avenç que s'ha fet en aquests últims anys amb les persones amb discapacitat física, encara es fan visibles algunes mancances en l'adaptació i inclusió d'aquestes persones a la societat. 

La dificultat o impossibilitat de realitzar algunes activitats per la manca d'adaptació a les seves característiques pot originar frustració, indignació i impotència a la persona. Per això és important adaptar activitats a la diversitat funcional, per afavorir la seva inclusió i el seu benestar. 

L'hortoteràpia també ha volgut aportar el seu granet de sorra en aquesta batalla. Han adaptat les activitats de cultiu de l'hort, ja no només per potenciar la horticultura com a una activitat d'oci per a persones amb discapacitat física, sinó que també permet potenciar diversos aspectes com: 

• Potenciar la interacció social.
• Influir en la inclusió social.
• Oferir un moment de calma i relaxació.
• Desenvolupar els interessos propis.
• Augmentar i millorar la qualitat de vida.
• Realitzar exercici físic i manteniment.